TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
Què són els trastorns de la
conducta alimentària?
Els trastorns del comportament alimentari, entre els quals hi ha l’anorèxia i la bulímia nervioses, són malalties el pronòstic de les quals millora en la mesura que es detecten i es tracten precoçment.
Malgrat que l’entorn (família, amistats, parella…) de la persona malalta observa inicialment només una alteració alimentària i del pes, l’origen és sempre psicològic.
Aquests trastorns es caracteritzen per la por a engreixar, l’alteració de la percepció del pes i del cos, la dependència de l’opinió dels altres i la dificultat per suportar l’estrès, la sensació que el menjar controla el dia a dia, la baixa autoestima… i provoquen alteracions greus de la conducta alimentària i de la vida afectiva, impactant en l’estat de salut de la persona que ho pateix.
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) entre els quals hi trobem l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartaments, constitueixen actualment la 3ª malaltia crònica entre la població femenina adolescent – juvenil de les societats desenvolupades i occidentalitzades. Estudis recents xifren la prevalença dels TCA entre els adolescents sobre un 6%. A Catalunya es calcula que uns 28.000 nois i noies estarien patint un trastorn d’aquest tipus, ja sigui anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa o bé trastorn per afartaments (que comporta sobrepès/obesitat). Tot i que els principals estudis s’han realitzat amb l’edat de major risc d’iniciar un trastorn de la conducta alimentària sent aquesta l’adolescència, existeixen suficients evidències que la població adulta també les està patint i acaben suposant nivells de patiment alts tant amb un mateix com amb les seves relacions.
No s’ha descrit una única causa que fa que la persona pateixi una malaltia d’aquest tipus. En l’estudi d’aquestes malalties s’han descrit un conjunt de factors de risc que predisposen a la persona. La baixa autoestima és, efectivament, una característica comuna de les persones que pateixen un trastorn alimentari. Aquesta baixa autoestima, a més, està molt determinada per la percepció de l’aspecte físic de la persona. Una baixa autoestima pot conduir a una insatisfacció corporal important i a l’inici i manteniment de dietes restrictives o conductes patològiques per perdre pes. Per aquest motiu, la baixa autoestima es considera un
factor de risc clau per patir un trastorn alimentari, així com les dificultats per una bona gestió emocional i la tendència a buscar el propi reconeixement només a través de la opinió dels altres.
Altres factors de risc que predisposen a patir un trastorn de la conducta alimentària: factors de predisposició genètica (antecedents familiars), sexe femení, la insatisfacció amb el propi cos i/o el pes, haver patit assetjament escolar, tendència al perfeccionisme i alts nivells d’autoexigència, seguiment de dietes restrictives sense control mèdic, esdeveniments vitals estressants, la influència de l’ideal de bellesa actual i la pressió per estar prim, el sistema actual no unificat de talles, l’apologia d’aquestes malalties a través de les xarxes socials, entorns familiars molt sobreprotectors, entorns familiars en el que es valora molt l’aspecte físic o constantment estan insatisfets amb la seva imatge, entre d’altres.
Aquests són els principals factors de risc estudiats que predisposen a la persona a acabar desenvolupant una malaltia d’aquest tipus. No necessàriament han de ser-hi presents tots per tal que una persona acabi desenvolupant una malaltia d’aquests tipus ni s’ha descrit cap d’ells com a únic factor causal.
Tipus de Trastorns
Descripció de les principals característiques dels diferents trastorns de la conducta alimentària
Anorèxia Nerviosa:
- Rebuig a mantenir el pes corporal normal
- Por intensa a guanyar pes
- Alteració de la percepció de la silueta: es veu gras/sa encara que estigui prim/a
- Canvi de caràcter, irritabilitat, ansietat i depressió.
- Baixa Autoestima i molt determinada per l’aspecte físic
- Hiperactivitat
- Pot presentar-se alteració del cicle menstrual en les dones
Trastorn per Afartaments i Obesitat
- Afartaments amb sensació de pèrdua de control
- Pica constant i desordre alimentari
- No hi ha conductes compensatòries de la ingesta arribant a sobrepès o obesitat
- L’obsessió amb el menjar condiciona la vida
- Sensació d’Impulsivitat, de pèrdua de control i desorientació vital
Bulímia Nerviosa:
- Episodis d’afartaments
- Conductes de compensació de l’ingesta (vòmit autoïnduit, ús de laxants, diürètics, restriccions alimentàries com saltar-se àpats…)
- Obsessió amb la imatge que condiciona la vida
- Canvis d’humor, depressió i desmotivació
- Sensació de pèrdua de control
Trastorns de la Conducta Alimentària No Especificats
Quadres incomplerts dels anteriors trastorns, és a dir, existeixen símptomes relacionats amb l’alteració alimentària i la insatisfacció amb el propi cos però no es compleixen tots els criteris diagnòstics d’un trastorn tal com l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa o el trastorn per afartaments. Un trastorn de la conducta alimentària no especificat no implica menor gravetat ni tampoc que no requereixen tractament per tal de poder-los superar. El malestar profund hi és present de la mateixa manera i cal un acompanyament professional per tal de que la persona aconsegueixi fer front al patiment que està presentant.
Detecció
Com detectar-los? Signes d’alarma:
Què ens pot fer sospitar la presència d’un trastorn de la conducta alimentària?
El menjar controla el dia a dia | ||
Canvi brusc en la dieta i selectivitat amb els aliments | ||
Canvis en el pes (disminució o bé augment) sense cap explicació mèdica | ||
Sensació de pèrdua del control davant del menjar | ||
Aparició de les mentides relacionades amb el menjar | ||
Baixa autoestima i molt centrada en la imatge física | ||
Insatisfacció amb el propi cos i malestar amb la pròpia imatge que en algunes ocasions es tradueix a obsessivitat per l’aparença | ||
Distorsió de la imatge corporal: no es veu tant prim/a com en realitat està | ||
Canvis d’humor i major irritabilitat | ||
Aïllament progressiu | ||
Negativa a anar al metge davant la pèrdua de pes | ||
Augment de l’activitat física respecte la que es realitzava fins ara | ||
Dificultats en les relacions familiars que es tradueixen a majors discussions, conflictes especialment en els moments dels àpats o bé en la seva preparació |
Aquests són els principals signes d’alarma. No necessàriament s’han de presentar tots en un trastorn de la conducta alimentària. Però en tot cas, ens donen una aproximació a la conducta i vivència d’una persona que podria estar patint una malaltia d ‘aquest tipus.
Si moltes de les respostes són afirmatives podria indicar la presència d’un trastorn de la conducta alimentària. És important que es busqui assessorament davant una possible sospita per tal de descartar o confirmar que es podria estar patint una malaltia d’aquest tipus. Si es detecten precoçment i s’intervé de manera primerenca, millora molt l’evolució i es redueixen les conseqüències que es podrien presentar.
Metodologia
Com treballem?
El símptoma que veu l’entorn (l’alteració alimentària, els canvis en el pes corporal, la insatisfacció amb el cos…) és la punta de l’iceberg d’una situació molt més complexa de patiment. El treball simptomàtic i profund han de donar-se paral·lelament per tal de redescobrir noves estratègies que ens facin estar a la persona amb major coherència i superar el trastorn que està patint.
Des de B-SENCE, en la nostra línia específica de treball en l’abordatge dels trastorns de la conducta alimentària, oferim un treball específic i personalitzat.
- Entrevista inicial gratuïta per a la valoració del cas
- Orientació diagnòstica
- Acompanyament en la presa de consciència
- Tractament ambulatori: Suport individual i grupal
- Treball amb la família per a la comprensió de què s’amaga darrera de l’alteració alimentària.
- Tallers sobre aspectes concrets dels trastorns alimentaris per a capacitar a les persones cuidadores.
- Suport en la cerca dels recursos necessaris per fer front al patiment existent: treball en xarxa i amb l’entorn.