LA PRESSIÓ SOCIAL PER ESTAR PRIMA I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
Cristina Carretero de B-SENCE ha participat en el reportatge “De què es queixen les dones?” del programa Sense Ficció de TV3. En l’entrevista s’explica com la pressió social per estar prima que actualment pateixen les dones és un àmbit més de discriminació a la qual estan sotmeses. En el reportatge també s’assenyalen actituds i recomanacions que ajuden a contrarestar la pressió de l’ideal de bellesa actual i com acompanyar a un creixement emocionalment estable des de la primera infància.
A continuació us deixem un petit tast de l’entrevista:
Els trastorns de la conducta alimentaria entre els quals hi trobem l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa o el trastorn per afartaments afecten especialment al gènere femení: el 90% dels casos són dones.
Els trastorns de la conducta alimentària són malalties multi causals i s’ha estudiat abastament quins factors contribueixen a la seva emergència i manteniment. Entre els factors més estudiats hi ha els factors socio culturals i l’impacte dels cànons estètics femenins. Diferents estudis han confirmat que l’ideal de bellesa femení actual té un pes molt important en l’explicació de la proliferació d’aquestes malalties en societats occidentals. L’ideal de bellesa d’extrema primor acaba tenint un impacte psicològic negatiu (increment de la insatisfacció corporal i com a conseqüència, disminució de l’autoconcepte) entre les dones i incrementa el risc de patir un trastorn d’aquest tipus. Són molts els autors que assenyalen la relació existent entre la insatisfacció amb el propi cos, l’inici de dietes restrictives sense control mèdic i l’aparició posterior d’un trastorn de la conducta alimentària com ho és l’anorèxia o la bulímia nerviosa.
L’augment de la preocupació per la imatge s’explica directament per factors socio culturals: la pressió social a favor de la primor fomenta una imatge negativa del propi cos entre els dones.
Malauradament formem part d’una societat en que es valora a la dona especialment pel seu aspecte físic i aquesta no és immune al bombardeig constant de missatges relacionats amb la importància de tenir un físic acord amb el que és valorat socialment. L’ideal de bellesa actual ve representat per un cos prim i eternament jove. La dona, que històricament se l’ha valorat pel seu aspecte físic, fàcilment es veu condicionada per seguir aquests cànons estètics per aconseguir l’aprovació social i l’èxit que continuadament se li associa. És en aquest un exemple més del tractament de la dona com a objecte més que com a subjecte. La pressió social actual cap a la dona i el cos que s’espera que tingui la segueix ofegant i la fa olt més vulnerable a patir malalties d’origen psicològic com les que estem presentant en la recerca impossible d’un cos perfecte.
Enllaç del vídeo:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/de-que-es-queixen-les-dones/video/5828151/
